INICI

Encàrrec: Ajuntament de Barcelona. BIMSA

Proposta: AAUP arquiectes, Jordi Romero i Guillem Gascón.

​

L’objecte del projecte és l’ordenació de la plaça a nivell de definició geomètrica i funcional, per tal de canviar alguna de les dinàmiques de la plaça i corregir-ne les deficiències més greus. Es proposa abastar el màxim dels punts següents: Crear una zona per a gossos (450 m2); ampliar els jocs infantils en la franja de 6 a 12 anys; millora o substitució d’aparells de gimnàstica; millora de l’arbrat (incrementar les zones d’ombra), inclusió de praderies i plantes aromàtiques; espai lliure de joc: cistelles de bàsquet/taules amb jocs; garantir l’accessibilitat des de la cantonada  carrer Pardo/ Can Ros.

​

L’extensió, l’estirament de l’espai lliure disponible, incorporant d’alguna manera l’espai frontal del canòdrom i també el carrer de Can Ros, amb accés solament ocasional i limitat, és un dels criteris per a la definició de les dues opcions desenvolupades. Així com l'ús de l’arbrat i la vegetació com a matriu de colonització d’un pattern definit per una xarxa de camins interiors amb dues estructures ben diferents: una de les quals es basa en la creació de recorreguts en estrella que relacionen i connecten els diversos usos de la plaça i un altre que conserva la traça de l’antiga pista del canòdrom. Un model, a les dues variants, basat essencialment en la vegetació i el joc inclusiu.

​

Aquesta extensió planteja un model, a l’opció en estrella, allunyat del que es basa en la idealització de les traces de l’antic canòdrom, el valor arquitectònic del qual es concentra en l’edifici d’accessos i tribunes (esplèndid llegat d’Antoni Bonet, ben rehabilitat i reutilitzat), i menys a la matriu anul·lar, que tendeix a reduir l’espai utilitzable i condiciona la topografia del parc. En qualsevol cas, les dues alternatives donen resposta al programa, definit a partir del Plec.

​

El tractament del Carrer de Can Ros ha estat el d’una plataforma única, incorporada a la plaça, però respectant els possibles accessos als edificis o al pavelló. En qualsevol cas s’integra sempre a la xarxa de recorreguts en les dues opcions. El verd o paviment tou ha de ser al menys el 50%, i ha d’integrar-se amb els jocs, amb l’espai per a gossos, els recorreguts... Exceptuant el carrer de Can Ros i l’espai davant les tribunes, els paviments haurien de ser de sauló estabilitzat (quan hagin de permetre el pas dels vehicles de manteniment) o de sauló normal quan es tracti de la resta de paviments.

​

Una plaça com a element situat amb diàleg amb l’edifici del canòdrom, apte per actuacions, festes, i mentrestant en espai de jocs o estada. Potser amb una pèrgola per obtenir un espai permanent d’ombra i amb una gran tarima per estimular l’acció ciutadana o el joc informal.

Tots els espais envoltats d’arbrat, o envaint-los, també al jardí dels gossos, els propis jocs. Jocs inclusius. Espais per a exercicis físics de gent gran, espais d’estada i conversa... Una font amb brolladors a ran de terra, jocs d’aigua, i jocs al terra, potser al mig dels eixos verds incorporats al parc.

 

Finalment, no es proposa una actuació delimitada per l’espai lliure davant de l’edifici del canòdrom sinó una reurbanització que abasta i integra tota l’illa urbana. Això no només inclou tot el perímetre de l’edifici del canòdrom, també implica la transformació del carrer de Can Ros en un vial de prioritat invertida que inclogui jocs pintats al terra i el seu desenvolupament en plataforma única per relacionar millor la plaça amb el futur Centre Esportiu Municipal Canòdrom, actualment també en fase d’estudis previs.

​

​

Amb data 28/11/2018 va tenir lloc, al Centre Cultural Can Clariana una sessió d’explicació i debat al voltant de les dues opcions més ben valorades per les persones veïnes assistents a la reunió prèvia realitzada a la seu del Districte el dia 6 de setembre passat. Els redactors vàrem fer una explicació dels aspectes comuns de les dues propostes i també dels elements diferenciadors.

​

El programa va ser ben valorat pels assistents, i el debat es va centrar en decidir per quina de les dues opcions es decantava l’opinió dels assistents. De manera majoritària es valorava millor l’opció en estrella, per la forma com resol l’accés des de la cantonada Can Ros i Pardo, entre d’altres aspectes, però també es va creure que l’opció en anella oferia millors possibilitats per l’exercici de córrer, precisament per la permanència del circuit del Canòdrom.

​

Altres aportacions del debat van ser la d’incorporar una o dues taules de ping pong en indrets on no puguin crear molèsties als veïns, jocs de taula (escacs, parxís, etc), afegir plafons amb fotos històriques del Canòdrom o també e preveure elements de suport que permetin, en moments determinats, la instal·lació de tendals a l’espai d’actuacions proposat, per a protecció de l’exposició solar.

​

El debat es va considerar molt positiu i permetrà l’evolució de la proposta a partir de les acotacions i suggeriments dels veïns i veïnes.